sexta-feira, 22 de janeiro de 2010

Guay del Paraguaaay*
















HOlitaaas!!!
Fa dos dies que volem escriure'us però les nostres vides són força intenses aqui al Paraguay i no tenim temps per a tot... bueno, en realitat sí que tenim temps lliure, però sempre bé de gust berenar, fer un suquet natural, o escoltar algun dels nostres amics que hem fet que tenen mooooolt per explicar!! algun coses interessants, alguns altres són una mica pesadets i a vegades no saps com aguantar els ulls oberts, ens haureu d'enviar uns quants parells d'escuradents a veure si ajuden! ji ji ji És que just avui hem tingut una tarda d'aguantar monòlegs que ha donat gust! pero bé, al Paraguay i en concret a Asunción hem coegut coses molt més interessants del que us estem explicant!!! Vam arribar aqui força trasbalsades, despres de més d'un dia de autobús, i ens vam trobar un país molt més impactant que els dos que ja havíem conegut; una realitat molt més pobre i com si diguessim atrassada en el temps! Això ens va costar una mica als primers moments, però rapidament ens hem anat adaptant. Hem anat a parar a la seu de "Callescuela" i la "CONNATS". Dos organismes suuuuuuuper interessants i dels que ens hem quedat ben parades!!! Sobretot de la CONNATS, que són la coordinación nacional de nens i adolescents treballadors. Dins d'aquesta i juntament amb el treball de recolzament que fa Callescuela hem pogut accedir a diferents projectes on els protagonistes són precisament aquests nens/es i adolescents treballadors. Des de fora i la mentalitat occidental pot xocar aquest fet d'acceptar tranquilament i recolzar la feina que fan nens/es de 6, 7, 8...10 anys! com es pot permetre això? s'han de conèixer aquestes situacions per comprendre realment el que demanen aquests nens/es i les seves families. Quan un nen/a no pot anar a l'escola perquè els seus pares no la poden pagar, quan una nena no pot menjar cada dia perquè els seus pares que es trenquen l'esquena a treballar no s'ho poden permetre... perquè no es digne que aquest nen o nena decideixi recolzar a la família i a ell mateix per poder cobrir les seves necessitats físiques, educatives, etc? Quan en un país la pobresa es de tals dimensions, voler exterminar el treball infantil de manera dràstica i d'un dia per l'altra l'únic que genera és més pobresa i menys evolució per part d'aquests nens/es i les seves families. Des d'aquesta associació dels propis nens/es i adolescents i Callescuela, que els dóna recolzament el que es pretén es que el treball d'aquesta gent es faci d'una manera digne, respectant els seus drets i afavorint a la seva educació i evolució global. Hem pogut conèixer diferents experiències concretes; al mercat de abasto amb nens/es venedors, a la terminal d'autobusos amb nens "lustrabotas", a les comunitats rurals amb nens i nenes que ajuden a les feines domèstiques... on hem pogut veure com aquests propis nens/es s'organitzaven, decidien els seus propis codis que havien de respectar si volien estar dins el grup, com reclamaven uns drets i lluitaven perquè aquests es complissin... tot això nens/es a vegades de 7 i 8 anys! També hem pogut parlar amb joves que han passat per aquesta experiència i que ara estan recolzant als nens/es que l'estan passant i ens han pogut explicar com va ser la seva història, què han aprés i com d'important ha estat per ells/es el poder treballar; ara alguns estudiant a la universitat, amb una feina ben remunerada i podent decidir per ells/es mateixos el que volen de la seva vida. Realment han estat uns dies de molta conversa i molta obersvació i reflexió que ens han fet aprendre moolt!
Perdóoo, un rollo molt gran crec! explicariem miiil coses més d'aquests dies però a lo millor fer-ho poc a poc si volem que ens llegiu!!! Dema nit marxem cap a Ciudad del Este, encara dins del Paraguay on còneixerem alguna altra experiència de nens/es treballadors i des d'on anirem a veure la Foz de Iguaçu.... després ja ens adentrarem al Brasil!!!
un petonaaaaaaaaas! alguna foto perquè ens recordeu!

en dues surten els nens d'una comunitat i a l'altra el nostre amic "jimmy Hendrix", alemany xerrador!!!de fons el pati on dinem i passem estones a la casa on vivim! podeu veure la nostra roba blava! despres de destenyir mitja rentadora ji ji ji i a l'altre surten les dones d'una comunitat on fan "l'olla popular", on cada familia aporta una petita quantitat de diners i d'això i una ajuda de l'estat es fa menjar per a cada varies families de la comunitat.

2 comentários:

  1. Guapes,
    M'ha agradat molt llegir aquesta crònica; Sensibilitza i dona a conèixer; i ajuda a confiar i a creure en els joves i infants .
    Certament....cal estar a un lloc, per entendre els perques i poder jutgar ...

    Una abraçada
    mamutxi

    ResponderExcluir
  2. Hola nenenssssss.
    No sabem ara mateix per on esteu, mes enlla dels nostres cors que no abandoneu.
    Interessant les dues primeres setmanes de presa de contacte, vistes, solete, amics i coneixer un nou pais, nova gent. Molt mes interessant les darreres experiencies, per vosaltres i molt, molt per nosaltres especialment per els que no gosarem viureles mai en primera persona.
    Continueu regalantnosles, regalantvos.
    Petons i abracaaaaaaaaada.

    Santi B

    ResponderExcluir