De Paraguay a Brasil!!! (ja hem arribat a casa!)

Hola senyoretes i senyorets!!!
Com va tot? Aquí tot és intens, ràpid, canviant!!!
Mireu, després de conèixer la gran experiència dels Nats i la Callescuela a Asunción, varem viatjar cap a Ciudad del Este (la ciutat que té la triple frontera entre Paraguay, Brasil i Argentina).
Va ser de nou una experiència molt interessant!
El diumenge vam arribar a les 9 del matí i ja ens van venir a buscar a la terminal, xo com que diumenge era un dia de poca activitat a la ciutat (gran ciutat de comerç, de venta pirata, de tràfic de diners, gent d'arreu del món ...) vam aprofitar per anar a conèixer les Catarates d'Iguaçú, impressionants!!! Penjarem alguna foto, però a les 4 fotos se'ns va acabar la bateria, som uns desastrets! Tot i així, el nostre cap va quedar ple d'imatges maravilloses: unes cascades impressionants, papallones de tots colors i totes mides, llangardaixos grans, ossos formiguers per tot arreu!!!Una passada! Vam fer un recorregut per veure la gran amplada de les cascades i és magnífic, hi ha passareles per les quals quedes sobre el riu, sota les cascades i acabes ben xop! A més, la vaig liar una mica (Marina), pq li vaig donar una galeta a un ós formiguer i dp no ens el podiem treure de sobre! Se'ns enduia la motxilla, les galetes, i tothom rient!
I bueno...dp d'un llarg dia, ja ens veus a l'Hotel de la tia Nancy, un antro ben brut i humit!!! I per cert, tornant se'ns va fer fosc i gairebé ens torna a a atracar un nen! Ja venia cap a nosaltres i ens vam haver de tirar sobre un home demanant auxili, i ens va haver d'acompanyar fins a l'hotel!!!

El dilluns i el dimarts vam estar coneixent uns projectes de l'estat. Així com Callescuela dóna suport i lluita per millorar les condicions de vida dels nens/es treballadors/es, per un conveni està prohibit treballar fins els 14 anys i els projectes de l'estat han de ser des d'una altra perspectiva, tenint en compte la realitat contradictòria que hi ha.
Així doncs, el programa que vam conèixer "Abrazo", tenia tres línies. Per una banda, tenia tres centres diürns, que acollia als nens/es que estaven tot el dia al carrer venent o amb els seus pares. Perquè no estessin tot el dia al carrer oferien aquests espais on esmorzaven, dinaven i berenaven, feien activitats, reforç escolar etc.. Però clar, eren conscients que no només era agafar els infants i tot solucionat, sinó que molts d'ells/es necessitaven treballar per sustentar la família (generalment molt numerosa), i havien d'oferir alternatives.
Els educadors/es de carrer, feien un abordatge als infants que trobaven treballant, parlaven amb les famílies amb les persones que els havien "contractat", i intentaven trobar una manera de que aquell infant pogués acudir al centre i buscar una solució pq no hagués de treballar. Després els educadors de suport a les famílies començàven a treballar amb la família per veure quina era la situació, com poder buscar altres vies, etc.
Nosaltres vam acompanyar els educadors en els tres processos, veient com treballaven en els espais infantila, en el carrer i les famílies. Va ser super interessant poder acompanyar-los! Ens van acollir super bé, explicant-nos-ho tot, fent-nos partíceps dels diferents processos, etc.
Vam dormir a un dels centres infantils, on hi vivia la cuinera amb els seus fills, i era taaaan graciosa!!! A les 6 ja arribaven els nens/es cridant, picant la porta, saltant!!! amb una energia...eren boníssims!
També hi havia un educador que nosaltres estem convençudes de que és el germà bessó del Ronaldinho, són clavats!!!!!!!!!! Ja us penjarem una foto! I es va enamorar de l'Ainhoa, li va regalar una pulsera i tot el Gaucho!!! Es deia Wilfrido!!! Era molt bromista!

I bueno...amb molta pena vam haver de marxar!!! Vam agafar un bus cap a Sao Paulo (20 hores), amb cuques, famílies cridaneres, etc... i després 4 hores més cap a Ribeirão Preto!
Finalment vam arribar a la terminal on ens va recollir el Thiago!!! el noi amb el que viurem a Rio, que està aquí donant aules de samba a una comparssa pel Carnaval! aquí la gent ara està molt enfeinada amb això del Carnaval!
Nosaltres viurem a Mangueira on hi ha una de les escoles més grans i més importants de samba!!!

I bé, per aquí ja veieu que tot és maravellós!!!
Molts petonets i perdoneu xl rollo...és que passen tantes coses!!!

xaoooo!